El bloc d'Educació de la FUB

NOVA ADREÇA DEL BLOC!!!

2010-12-23T10:11:00.001+01:00

ENS HEM CANVIAT D'ADREÇA ELECTRÒNICA, ARA ENS TROBAREU A:

HTTP://WWW.EDUCACIOFUB.WORDPRESS.COM

US HI ESPEREM!!

Estudis d'Educació Infantil de la FUB

Dialogar amb la realitat

2010-11-22T13:45:00.050+01:00

Revista Guix d'Infantil · núm. 58 · novembre-desembre de 2010

Diàleg i realitat com a referències bàsiques. Diàleg per a contrastar i fer evolucionar les pròpies idees. Realitat com a finalitat última: podríem comprendre el món que ens envolta si la deixem al marge?

Una visita a les Coves del Toll de Moià acosta els nens i nenes de l’escola Pública de Rellinars (Vallès Occidental) al fer dels homes primitius. El poble de Rellinars disfruta d’una escola concebuda com a espai privilegiat d’aprenentatge, on nens i nenes de diferents edats conviuen a la mateixa aula, i on es considera els infants com a persones capaces i intel·ligents. Per això no els val qualsevol tipus d’ensenyament, sinó només el que potencia les competències i qualitats humanes més valuoses.

Tenir una finalitat

Els primitius pintaven sense colors ni pintura, els infants també ho volen fer. I actuen com els adults: es plantegen una fita, pensen i sospesen possibilitats diverses, passen a l’acció, recollir terra per esbrinar si pinta, i esperen la resposta de la realitat per a continuar.

Planificació estratègica

La mestra té unes intencions clares en aquest itinerari, però compta amb les intencions dels nens i nenes. És una feina conjunta, impossible de predefinir. És el que E. Morin (1) anomena planificació estratègica, aquella que podem canviar en funció de noves informacions que arribin, en funció del factor sorpresa. Perquè en la vida real, plena d’incerteses, no es pot treballar amb programes tancats.

Gaudir de la natura

Al nostre país, l’exterior en dies de bon temps és sinònim de benestar: l’aire lliure, l’amplitud de l’espai natural ple de curiositats, la tranquil·litat que es respira en l’ambient. Podríem fer res més interessant pel desenvolupament dels nostres infants tancats entre les quatre parets de l’aula?

I el currículum diu....

Explorar, experimentar, formular preguntes i verificar hipòtesis, planificar i desenvolupar projectes i cercar alternatives esdevenen elements clau en els processos de formació de l'alumnat

Foto: Sonsoles Hernández

(1) Pérez, R. A. (2008) Edgar Morin: sobre estratègia. Xerrades inèdites del Chateaux d’Orion. Recuperat el 4 d’octubre de 2010 a http://www.tendencias21.net/estrategar/Edgar-Morin-sobre-estrategia_a42.html

Premeu aquí per a accedir a l'article publicat, i aquí si el voleu en castellà.

Deixeu-nos el vostre comentari!!

Relatar en positiu

2010-11-02T13:03:00.016+01:00

Columna a l'Aula del Regió 7 del 2 de novembre de 2010
Autora: Montserrat Pedreira
Directora dels Estudis de Grau en Educació Infantil. FUB

Es viuen molts moments positius cada dia en educació que no solen sortir als diaris: rialles d’alegria pels retrobaments quotidians, nens i nenes encuriosits intentant entendre el món que els envolta, expressions de concentració tossuda davant situacions que creen ganes d’aprendre, orgull desbordant pels avenços evidents dels infants, famílies que inverteixen temps del seu oci en l’escola, discussions estimulants entre mestres que oxigenen el fer de cada dia...

Emoció, passió, desig, satisfacció....podria semblar que no parlem d’educació, però són paraules dites a plena consciència: l’emoció de compartir objectius comuns, la passió per comprendre, el desig de saber, la satisfacció d’acompanyar un camí de creixement.

El món escolar està farcit de bones estones que no ressonen enfora, mentre que en canvi ens ataca insistent la reverberació mediàtica d’alguns pocs conflictes espectaculars, sovint puntuals, però que no paren de sonar. La narrativa lligada a l’educació té actualment moltes més connotacions negatives que positives, i això perjudica tothom perquè ens fa entrar en una espiral derrotista que xucla cap a forats negres sense sortida.

Cal recordar que podem escollir quina mirada enfoquem sobre la realitat, a través de quin filtre i de quines ulleres volem interpretar el que vivim. En benefici de tothom, ens convé ressaltar tot allò de bo que té la tasca d’educar, que no és pas poc. Seria genial invertir el sentit del discurs popular i aconseguir encomanar a la resta de la societat tan sols una petita part de l’emoció col·lectiva que va aconseguir “la roja” aquest estiu. No hauria de ser tan complicat, el futbol només és un joc, l’educació afecta el futur de tothom.

Premeu aquí per a accedir a l'article publicat.

Disposar l'entorn

2010-11-02T11:09:00.005+01:00

Revista Guix d'Infantil · núm. 55 · maig-juny de 2010

A l’aula dels lactants, una caixa amaga dos contenidors transparents... amb trampa! Una proposta per provocar l’actuació autònoma sobre l’entorn dels infants

Contrastos sensorials
Un recipient conté fruits secs... que fan soroll !. L’altre està ple d’aigua... i es fa impossible d’aixecar ! Els dos contenidors són semblants, però es comporten ben diferent. La Bruna adequa el seu comportament a la diferència i regula el control del propi cos per ajustar-se a la realitat amb què dialoga.

Reptes a mida

Provocar, posar dificultats, petits reptes, que es poden superar ( o no!) per anar avançant. Si tot és planer, si tot ve solucionat per endavant, els nostres infants es perden l’oportunitat d’anar progressant en el camí del propi creixement.

Cultura de l’esforç

L’esforç evident d’aquesta petita d’11 mesos és volgut, decidit per ella, té un sentit. Fer-se pròpia una finalitat opera de motor per a mantenir l’esforç necessari per a resoldre la situació. És el tipus d’esforç que potenciem des de l’escola?

I on és la mestra ?

La mestra, que coneix els infants, ha preparat amb cura la situació: què vol provocar, amb quin material, com el disposarà, en quin moment se’l trobaran.... I està amatent a les reaccions dels nens i nenes per intervenir ( “Intervenir, no interferir”. E. Goldsmith), per introduir canvis, per valorar les possibles opcions de continuïtat....

I el currículum diu....

L’organització dels espais i materials del primer cicle de l’educació infantil han de facilitar l’acció autònoma dels infants, la possibilitat d’explorar, fer-se preguntes i aventurar possibles respostes.

L'Escola Bressol Municipal El Pit Roig, de Sant Pere de Vilamajor (Barcelona) té com a objectiu central que els infants siguin feliços i que vagin adquirint l’autonomia que els permetrà aprendre i créixer segons les seves necessitats i interessos. Dóna molt valor al contacte amb l’entorn, l’espai exterior i la natura i es preocupa d’oferir uns espais i uns materials que afavoreixin el desenvolupament integral dels nens i nenes.

Premeu aquí per a accedir a l'article publicat. Deixeu-nos el vostre comentari!!

Entrelligar recorreguts

2010-09-22T22:17:00.031+02:00

Revista Guix d'Infantil · núm. 57 · setembre-octubre de 2010

Com els recorreguts vitals de cadascú, les tires s’entrellacen, volten sobre sí mateixes, s’enreden, es trenquen, avancen i s’aturen en temps diferents, imprevisibles en la seva evolució.

Proposa, no obliga

L’arribada a un espai que sorprèn amb un material atractiu, exposat curosament de manera particular, predisposa a què passin determinades accions. Apilar, classificar, fer rodar la bobina, tibar del paper, embolicar-se, semblen activitats probables en aquest cas. Però tot queda obert a la iniciativa individual i del grup, cap nen està obligat a seguir un itinerari concret, per interessant que el trobem els adults.

En moviment

La manera natural de relacionar-se amb el món és a través de l’acció directa sobre els objectes, que poden servir de mediadors de les relacions. Aquests nens es mouen, fan i desfan, proven i tornen a provar amb tossuda insistència... El silenci i la quietud són un valor per l’aprenentatge?

Mestres prudents

Una discreta presència adulta a la foto, al fons, a nivell dels petits. Un adult que no imposa sinó que acompanya i que amb la seva sola presència, tranquil·litzadora i comfortable, dóna valor al que fan els infants.

La bellesa com a projecte

Tenir cura de l’estètica és important en un ambient que es vol educatiu. La configuració d’instal·lacions, manifestacions de l’art contemporani, permet ambientar els espais per afavorir el joc simbòlic i les relacions de qualitat a la primera infància, tant entre iguals com amb l’adult de referència.

I el currículum diu....

Un ambient relaxat i una actitud receptiva per part de l’adult estimularan el progrés dels infants en la comunicació en general i en l’expressió corporal i oral.

A l’escola infantil “Las Viñas” de Madrid es proposen aprendre sobre els més petits a través de la investigació-acció. La col·laboració entre la mestra tutora, Alícia Sánchez, la investigadora Ángeles Ruiz de Velasco i el documentador i artista Javier Abad permet rescatar moments màgics com el de la imatge.

Foto: A. Ruiz i J. Abad

Premeu aquí per a accedir a l'article publicat.

Deixeu-nos el vostre comentari!!

Recollir els fruits

2010-08-22T13:29:00.092+02:00

Revista Guix d'Infantil · núm. 56 · juliol-agost de 2010

Com les olives, negres i a punt de collir, els infants maduren al nostre davant, agafant forma, textura i sabor a partir de les seves pròpies i potents capacitats i amb l’ajut de tota la pluja, el sol i l’aire que podem aportar des de l’entorn.

Els que es veuen i els que no es veuen
En un grup classe, una comunitat sovint massa nombrosa, tenim nens i nenes que inevitablement es fan veure, que reben molta atenció ( positiva o negativa, però atenció! ) i infants invisibles que fàcilment poden passar desapercebuts. La Luna i la Laura destaquen atraients en primer pla, però això no ens ha de fer oblidar tota la colla que les acompanyen, mig amagades entre les fulles.

Sentir-se important per sentir-se millor
El procés d’elaboració de l’oli es va convertir en pretext ideal per fer sentir important dins l’aula un dels infants, amb dificultats per relacionar-se. A través del treball del seu pare, el grup, i això de retruc va millorar la pròpia autoestima i les seves relacions. Cal entendre l’aula com un espai de benestar on tothom pugui trobar el seu lloc.

El saber pràctic
Tractar temes propers i reals, permet donar entrada als sabers de les famílies, el saber popular que resideix en les persones que ens envolten i que és part important de la definició de la nostra cultura. No serà que l’escola menysvalora sistemàticament aquest saber pràctic en favor del saber teòric escrit en els llibres?

I el currículum diu....
L'infant haurà de ser capaç d’assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d'ell mateix i dels altres. Dels arbres del pati a les oliveres, i de les olives a l’oli, a l’aula d‘educació infantil 5 anys de l’escola pública El romeral, de Vélez-Málaga, van enllaçant els motius d’estudi de la manera més natural. Pel seu mestre, en Cristóbal, cada curs és una novel·la per escriure: els personatges vénen donats, només cal que ens preocupem d’escoltar-los i d’aconseguir un final feliç.

Si voleu saber-ne més, consulteu l’adreça http://perso.wanadoo.es/cgomezmayorga/

Foto: Cristóbal Gómez

Premeu aquí per a accedir a l'article publicat.

Deixeu-nos el vostre comentari !!

Expectatives positives

2010-07-25T12:09:00.003+02:00

Article del Regió 7 del 25 de juliol de 2010
Autora: Anna Carballo
Coordinadora de pràctiques. Grau en Educació Infantil. FUB

Heu sentit a parlar mai de la “profecia de l’autocompliment”? No té res a veure amb Nostradamus ni amb el calendari Maya ni amb el “pop Paul” que prediu els resultats dels partits de futbol. El terme fou proposat per Merton als anys 50 i amb ell el que pretenia explicar, bàsicament, és el fet que quan algú profetitza un esdeveniment, per bé o per mal, l’expectativa que té al respecte pot modificar la seva conducta de tal manera que augmenti la probabilitat de què la seva profecia s’acompleixi. Dit d’una altra manera, quan ens capfiquem amb que alguna cosa no funcionarà o anirà malament pel motiu que sigui, el més probable és que realment vagi malament, no perquè tinguem visions de futur o premonicions, sinó perquè les nostres expectatives negatives sobre allò que havia d’ocórrer han modificat la nostra conducta afavorint un resultat negatiu.

Aquesta mateixa idea, portada a la relació amb els infants ens suggereix que les expectatives que nosaltres tenim sobre ells i elles, sobre les seves possibilitats, poden influir en la seva conducta i modificar-la, de manera que les nostres expectatives s’acompleixin. En aquest sentit, l’any 1968 uns investigadors americans, en Rosenthal i en Jacobson, van voler demostrar aquest fenòmen experimentalment. Van realitzar una falsa prova d’intel.ligència en una escola elemental de Califòrnia, van seleccionar un 20% dels estudiants a l’atzar i van comunicar als mestres de l’escola que aquells estudiants eren els més intel.ligents. Al cap d’un any van tornar a l’escola i van poder comprovar que aquell 20% d’estudiants, triats aleatòriament, eren els i les alumnes que més havien millorat el seu rendiment. I tot gràcies, únicament, a que els i les mestres tenien expectatives positives sobre les seves capacitats.

I com poden les nostres expectatives condicionar tant el desenvolupament i el rendiment dels infants? Els infants otorguen molta importància a l’opinió que els seus adults de referència tenen d’ells i elles, i això es manifesta implícitament i sovint de forma inconscient a través del nostre to de veu, la nostra conducta, els nostres gestos, mirades, les oportunitats que oferim, els reforçaments i reconeixements,… en definitiva, en l’actitud amb què ens dirigim als infants en el dia a dia. I això ho capten rapidíssimament i actuen en conseqüència.

D’aquí neix, doncs, la importància de treballar i esforçar-nos per aconseguir donar un tracte equànim a tots els infants, al marge de simpaties o preferències, brindant les mateixes oportunitats i esperant sempre el millor de tothom, per afavorir al màxim el desenvolupament de les seves capacitats. Si pensem en positiu, hi sortirem guanyant tots i totes!

Premeu aquí per a accedir a l'article publicat.

Deixeu-nos el vostre comentari!!

Pautes, normes i límits..., cal? (II)

2010-07-21T17:30:00.003+02:00

Article del Regió 7 del 11 de juliol de 2010
Autora: Sílvia Mampel

Què estem fent?

2010-07-18T12:06:00.001+02:00

Article del Regió 7 del 18 de juliol de 2010

Autor: Pep Llenas

Professor dels Estudis de Grau en Educació Infantil de la FUB

M’agradaria compartir amb vosaltres una imatge que em vaig trobar passejant per un dels carrers de la nostra ciutat. Era un dissabte al matí i van passar per davant meu una mare amb els seus dos fills. El petit, que deuria tenir uns dos anys, estava fent una rebequeria considerable i entre plors i crits l’únic que s’entenia era “a a a anglès noooo”. Mai m’havia sentit tan solidari amb una marranada. Era dissabte, el dia que la mare o el pare potser no treballen i ell havia d’anar... Segur que el què volia era ben senzill d’esbrinar, estar a casa, donar el vol o potser jugar a la plaça amb la seva mare i el seu germà.

Aquesta imatge la podem trobar, potser sense la rebequeria, quotidianament en els nostres carrers. Infants que des de ben petits tenen les agendes plenes. No n’hi ha prou amb les hores de l’escola bressol o del parvulari. Cada dia i fins i tot el dissabte tenen altres activitats que, amb tota la bona intenció del món, els hi oferim perquè tenim por que facin tard, que quedin al marge, que ja no hi siguin a temps.

La realitat és que cada vegada ens trobem amb més infants que ja saben dir quatre coses amb anglès, coneixen a Mozart, saben fer sumes i restes com l’administratiu més eficient i són incapaços de vestir-se, cordar-se les sabates, menjar sols o solucionar els petits conflictes quotidians amb els que es van trobant.

Alguna cosa ens falla, crec que ens cal anar més a poc a poc, cada cosa al seu temps. Amb aquesta pressa que tenim els adults els hi estem prenent l’oportunitat de fer els veritables aprenentatges que han de fer en aquestes edats. És en aquestes primers anys de vida que l’infant ha d’aprendre qui és, com és, quines són les seves possibilitats, a valdre’s per si sol, a veure que fer-se gran val la pena i així crear una imatge positiva d’ell mateix. També ha d’aprendre a conviure amb els altres infants i adults, veient que hi ha unes normes, uns límits, que no tot és possible, que hi ha frustracions i plaers, que hi ha coses que costen,...

Per trobar una solució potser només caldria mirar què fèiem nosaltres quan érem petits. Llegir o escoltar un conte a la falda del pare o la mare; jugar al parxís, a l’oca o a les cartes amb la gent de casa; jugar amb els germans, cosins o amics i, per què no, també barallar-nos i fer les paus; a vegades avorrir-nos i així fer anar l’enginy i la imaginació i inventar-nos mil i un jocs...

Potser només ens cal utilitzar el sentit comú i veure que el veritablement important per créixer és estar amb la gent que t’estima.

Premeu aquí per a accedir a l'article publicat.

Deixeu-nos el vostre comentari!!

Pautes, normes i límits..., cal? (I)

2010-07-06T18:19:00.001+02:00

Article del Regió 7 del 4 de juliol de 2010

Autora: Sílvia Mampel

Coordinadora del Estudis de Grau en Educació Infantil de la FUB

_M’està posant al límit, al límit m’està posant!_ , Això és el que deia l’altre dia un pare davant d’una botiga de dolços, mentre el seu fill marranejava al terra davant la mirada de tothom. L’actitud del pare em va agradar, llevat d’aquesta frase, en cap moment es va posar nerviós pel fet que la gent que passava el mirés. Ans al contrari, donava tota la sensació que estava donant una lliçó involuntària a tots els presents, una classe enmig delels infants ens posen al límit. carrer, de com cal actuar quan

La intenció de l’infant era clara, fer passar al pare pel ridícul més absolut sota la mirada atenta dels vianants i veure si d’aquesta manera claudicaria a la seva petició. El recurs, una rebequeria sonada. No me’n vaig poder estar i, dissimuladament, vaig quedar-me, a veure com acabava l’escena. Per sort, el pare va aguantar estoicament i, de molt bones maneres, va manifestar al seu fill la seva clara intenció de no entrar a comprar cap dolç. Mica en mica, i parlant amb ell, el va anar convencent que no calia fer allò, que la mare era a casa i els esperava per anar a sopar, i encara havien de passar pel forn a comprar aquells bastons de pa que tant li agraden a ell.

El pare va tenir, al meu entendre, un gest intel·ligent perquè es va mantenir ferm amb la seva decisió obviant aquella acció de “xantatge” i al mateix temps, podríem dir que el va compensar. El nen renuncia al que vol i li compensa i el pare es manté ferm al que ha establert. La lectura que en podríem fer és: Renunciar als dolços no és tant dolent, perquè et permet tenir una cosa que t’agrada molt. És interessant marcar aquestes pautes perquè probablement, l’infant no tornarà a emprar el recurs de la marranada o si ho fa, ho farà per tornar a provar sort, però veient que no té els efectes esperats, ho deixarà córrer. Segurament si el pare li hagués donat una resposta taxativa i hagués donat una afirmació delels mateixos resultats. tipus: _Perquè ho dic jo! _ no hagués obtingut

Educar no és gens senzill, ja ho diem, el que s’ha de tenir present és que des que l’infant neix, necessita per al seu desenvolupament com a persona, que se li marquin uns marcs de referència i de comportament que li permetin saber on són els límits, què està i què no està permès, o dit d’una altra manera, ha de veure, per mitjà de les nostres accions, quins són els límits i les normes que regulen la nostra conducta en societat. Això ho podem treballar donant-li un seguit de pautes.

No ens ha d’espantar posar límits, en aquestes edats, els infants necessiten saber fins on accepta l’adult les seves accions i comportaments, i si no troba aquests límits s’angoixa. Dit d’una altra manera, els necessita. Posem-los però, amb cautela i prudència i sobretot, posant límits que puguin ser complerts tant per una banda com per l’altra. La setmana vinent en seguirem parlant.

Premeu aquí per a accedir a l'article publicat.

Deixeu-nos el vostre comentari!!

Una bufetada mai és ben donada

2010-06-27T20:30:00.000+02:00

Article del Regió 7 del 27 de juny de 2010

Autora: Montserrat Pedreira

Directora dels Estudis de Grau en Educació Infantil de la FUB

Una bufetada a un infant, per més justificada que ens pugui semblar, cosa que sol passar més sovint, tot sigui dit,quan no afecta directament als propis fills, no deixa de ser una agressió. En aquestes ratlles us apunto algunes reflexions que ajuden a encarar el tema.

Una evidència. Tots vivim més o menys de prop casos d’avis que es comporten sovint com els nens, amb actuacions que des dels nostres ulls d’adults raonables no podem entendre ni acceptar... però a ningú se’ns acut de donar una bufetada ben donada a la iaia ! Per què ? Per respecte, el respecte que es mereix cada persona des de la seva condició particular i individual, el mateix respecte que es mereixen tots els nens i nenes.

Una altra. Fa no massa anys, socialment no estava pas mal vist que un home piqués la seva dona. La lògica era que les dones érem éssers sense coneixement, que calia fer entrar en raó no mitjançant la raó mateixa sinó amb raons més contundents. Avui no trobareu cap àmbit social en què aquesta idea encara es consideri defensable. Què ha canviat en aquest temps ? No pas les dones en sí ( que també!), sinó el reconeixement social de la condició femenina. Em sembla d’una lògica històrica esperar que d’aquí a uns anys serà absolutament mal vist donar una simple bufetada a un nen.

Un exemple d’allò més quotidià per tots els pares i mares. Fixeu-vos que a l’escola no es dóna cap bufetada a ningú, i en canvi sovint les mestres aconsegueixen dels infants tot allò que a casa no hi ha manera. I no parlo d’escoles que abusin de la disciplina, sinó d’escoles concebudes com a espais de benestar on el respecte de tothom per a tothom és bàsic.

I encara més. La major part de vegades que fem ús de la bufetada, acabem sentint-nos culpables i ens busquem atenuants: el cansament, l’estrès, els nervis, la feina... que no deixen de ser autoenganys que no sempre funcionen.

Amb tot això, espero que quedi clar que no estic fent elogi de la disbauxa, el deixar fer o el campi qui pugui. Marcar límits i pautes és indispensable i molt educatiu, però no té res a veure amb l’agressió física, absolutament inacceptable.

Premeu aquí per a accedir a l'article publicat.

Deixeu-nos el vostre comentari!!

La dona d'en Serrallonga

2010-06-22T16:19:00.000+02:00

Columna a l'Aula del Regió 7 del 22 de juny de 2010

Autora: Montserrat Pedreira

Directora dels Estudis de Grau en Educació Infantil. FUB

En un món que se suposa necessita de ciutadans responsables i amb sentit crític, de persones capaces d’intervenir en el món amb criteri a partir d’una base de coneixements que els permeti situar-se enmig de l’allau d’informació que ens inunda, no em puc deixar de sorprendre davant el fet que a la selectivitat, una prova de tancament de 18 anys d’educació i que selecciona el pas a la Universitat, una de les preguntes de l’examen de llengua catalana sigui el nom de la dona d’en Serrallonga.

Quina finalitat pot tenir aquesta pregunta ? Comprovar que els alumnes s’han llegit un llibre, no per disfrutar-lo i entendre’l, sinó amb un llapis i un paper al costat apuntant possible preguntes de memorització ? No ens interessa més comprovar que els nostres futurs universitaris són capaços d’entendre un text escrit, de situar-lo en el seu context històric i social, de destacar quins valors aporta des del punt de vista literari, abans que memoritzar l’absurd només per poder donar fe que han llegit el llibre?

Una perversió de l’avaluació. Amb l’afany d’objectivització, perdem de vista tot allò de fons que en realitat importa ( i que és difícil d’avaluar!) i ens dediquem a fer preguntes sobre la banalitat, això sí, fàcilment quantificables.

A veure si tot perdent el nord acabarem al manicomi, el del Serrallonga, que es veu que també era pregunta d’examen.

Premeu aquí per a accedir a l'article publicat.

Deixeu-nos el vostre comentari!!

Ensenyar amb vocació

2010-06-20T18:02:00.000+02:00

Article del Regió 7 del 20 de juny de 2010

Autora: Anna Carballo

Coordinadora de pràctiques. Grau en Educació Infantil. FUB

Aquest any la Berta, que té 4 anys, s’ha apuntat a ballet a l’escola com a activitat extraescolar junt amb moltes altres nenes. Fa un parell de setmanes van fer una exhibició oberta als pares i mares com a celebració de final de curs, en la que les nenes anaven sortint a mostrar els passos que havien après.

El cas és que la Berta i una altra nena, al ser les més petites del grup, els costava de sortir a ballar i exhibir-se davant de tothom i, per sorpresa i indignació dels pares, la mestra en comptes d’animar-les a sortir a ballar es va dedicar a escridassar-les perquè no feien el que havien de fer, i si la mestra feia aquells crits davant de les famílies, quins crits devia fer a les nenes quan eren a classe!

Dedicar molts anys de la vida a fer la mateixa feina pot cansar i fins i tot cremar a les persones provocant que aquestes perdin la il·lusió i les ganes que podien tenir en començar. Això és més habitual del que ens agradaria, però hi ha professions en les quals que passi això pot ser més o menys perillós per a terceres persones. Els adults podem arribar a entendre que altres persones puguin estar de més o menys bon humor quan fan la seva feina i no ens afecta més enllà de poder alterar el nostre estat anímic de forma transitòria. Els infants, en canvi, no poden entendre que això passi, i els efectes que això pot comportar, poden arribar a ser molt més perdurables en el temps.

El fet que una mestra no gaudeixi fent la seva feina i que, per aquest motiu, el seu tracte amb els infants no sigui l’adequat, pot ser realment perjudicial per al seu desenvolupament, sobretot a nivell emocional. A les primeres edats els infants estan en plena construcció delels quals, a la llarga, se sustentarà la construcció de la seva personalitat. Per tant, són etapes de la vida en què les persones som molt sensibles i vulnerables a les informacions que ens arriben dels adults de l’entorn, i necessitem d’ells, sobretot, el reconeixement, l’acceptació i el reforç per a poder guanyar seguretat i autoconfiança per desenvolupar-nos autònomament i de manera satisfactòria. Val a dir que de totes les nenes que hi havia apuntades a ballet, l’any que ve només una vol repetir! seu autoconcepte i de la seva autoestima, pilars sobre

Premeu aquí per a accedir a l'article publicat.

Deixeu-nos el vostre comentari!!

Nostàlgia del futur

2010-06-15T20:39:00.001+02:00

Article del Regió 7 del 13 de juny de 2010

Autora: Montserrat Pedreira

Directora dels Estudis de Grau en Educació Infantil de la FUB

Una expressió popular, que sentim sovint, sobretot a partir d’una certa edat és la típica “és que abans tot era millor”. Aquí van quatre idees sobre el tema en la seva vessant educativa per ajudar-vos a superar qualsevol rampell de nostàlgia.

Diuen que ara ja no hi ha valors, que també en aquest tema estem en crisi. En realitat, el que passa és que ara hi ha valors diversos mentre que fa un temps els valors eren únics, cosa que vol dir que eren absolutament imposats: l’obediència deguda per més absurda que fos la demanda, el nacionalisme espanyolista, la submissió de les dones al col·lectiu masculí... quina sort que actualment podem tenir valors diferents!

Diuen que ara els nens i nenes no respecten els adults, i ens oblidem que en èpoques fosques qui no respectava els infants eren els mestres, que tenien potestat per a usar i abusar de la seva autoritat sense cap mena de control: agressions físiques diverses, humiliacions als més dèbils, tot estava permès i l’alumnat només podia aguantar i callar. Podem sentir enyorança d’aquesta mena de respecte?

Diuen que baixa el nivell. Recordeu que una bona part de la població fa uns anys deixava l’escola a edats molt i molt tempranes, amb les conseqüències òbvies pel nivell, i que el que s’estudiava cabia en llibres de molt petit format que contenien una visió reduccionista del coneixement que s’acabava amb la memorització de sentències que recollien “veritats inqüestionables” que eren inqüestionablement falses.

Diuen que la gent sabia escriure sense faltes d’ortografia, un mite que podeu fer caure fàcilment amb un petit treball de camp amb les persones que tingueu més a la vora.

I és que abans hi havia molt poca informació i tota era manipulada, i avui en tenim molta i provinent d’àmbits i fonts molt diferents; abans els mestres tenien una formació ínfima i estaven mal pagats, avui tenen una formació important i un sou digne que no depèn directament de la voluntat dels usuaris; abans els edificis escolar i els recursos eren precaris i avui tenim de tot...

Abans, abans, abans....Mai hem estat tan bé com ara. Per tant, la nostàlgia l’hauríem de tenir del futur, de tot allò que podem millorar encara, si les crisis i els nostres governants no ens ho impedeixin.

Premeu aquí per a accedir a l'article publicat.

Deixeu-nos el vostre comentari!!

Va de Mestres. Jaume Cela i Juli Palou

2010-06-09T16:29:00.004+02:00

Què cal per ser un/a bon/a mestre/a? Intentar respondre a aquesta pregunta va ser l’eix central de la conferència que, el passat dia 9 de juny, van dur a terme Jaume Cela i Juli Palou a la Fundació Universitària del Bages. La xerrada, organitzada pel Grau d’Educació Infantil de la FUB va ser tot un èxit i una autèntica master class pels joves mestres que van assistir.
Prop de 140 persones van omplir la Sala d’Actes de la FUB per escoltar els consells de Cela i Palou, que van destacar la il•lusió dels professionals de l’educació i que van guanyar-se el públic assistent amb les seves intervencions. Després de la conferència, es va dur a terme una trobada amb els i les mestres tutors/es de pràctiques per tal de posar en comú experiències i analitzar-ne el funcionament en aquest primer curs.

Amb els peus a terra i la il.lusió pels núvols (vídeo)

Què has fet avui a l'escola?

2010-06-06T17:21:00.000+02:00

Article del Regió 7 del 6 de juny de 2010

Autora: Anna Carballo

Coordinadora de pràctiques. Grau en Educació Infantil. FUB

Molts pares i mares pregunten als seus fills a la sortida de l’escola pel què han fet aquell dia a classe, i d’aquests molts, bastants es preocupen quan el seus fills els responen “Jugar!”. Es preocupen perquè esperarien respostes com “Hem après a sumar”, “Hem après els colors bàsics”, “Hem après a escriure el nostre nom”, etc… i el cas és que totes aquestes coses també les aprenen, però les aprenen jugant!

Al llarg de la història de l’educació, molts psicòlegs, pedagogs i mestres han cregut en la importància del joc per al desenvolupament global i harmònic dels infants. El joc és una conducta espontània que realitzen els infants des de ben petits, i que també s’observa en moltes altres espècies de mamífers superiors, de manera que és fàcil pensar que donat que estem biològicament preparats per a jugar, i que sobretot ho fem de petits, el joc deu tenir una importància rellevant per al nostre desenvolupament, no?

El joc és una activitat que proporciona plaer i diversió, que és lliure i que no respon a cap finalitat externa ni cap objectiu o meta a aconseguir, sinó que es juga amb l’únic objectiu de jugar. A través del joc, l’infant explora, experimenta i es relaciona amb l’entorn, és com obté informació sobre el món que l’envolta i alhora s’autodescobreix a sí mateix. A més, el joc possibilita un espai per assajar, provar i interactuar amb les persones i objectes de l’entorn, i l’absència d’exigències externes l’allibera de la por a l’equivocació potenciant-se així també la iniciativa i la creativitat.

Així doncs, sabent tots els beneficis que comporta el joc per al desenvolupament dels nostres infants, els adults no podem escatimar esforços per a facilitar i potenciar aquestes activitats, tant els pares com els mestres, perquè sabem que el joc és una activitat bàsica i fonamental pel desenvolupament dels nostres infants, i no l’hem de desvaloritzar.

Premeu aquí per a accedir a l'article publicat.

Deixeu-nos el vostre comentari!!

Educar en la flexibilitat

2010-05-31T15:14:00.002+02:00

Article del Regió 7 del 30 de maig de 2010
Autor:Jordi Pallàs

Hi ha rutines i rutines

2010-05-23T17:08:00.000+02:00

Article del Regió 7 del 23 de maig de 2010

Autora: Sílvia Mampel

Coordinadora del Estudis de Grau en Educació Infantil de la FUB

He sentit a dir que de colesterol n’hi ha de bo i de dolent, amb la rutina m’atreviria a dir que passa més o menys el mateix.

La rutina és el procés que ens permet no haver de pensar cada dia accions que fem habitualment com agafar l’autobús per anar a treballar o posar-nos el cinturó quan pugem al cotxe. Esdevé un recurs d’adaptació molt important per a la persona, i especialment a les primeres edats, perquè permet a l’infant reduir la complexitat d’un entorn que està descobrint. Poder donar resposta a fets o situacions semblants que se li van presentant li dóna seguretat per anar creixent i permet també als adults, reservar energies per afrontar noves situacions o circumstàncies conflictives.

Així per exemple rentar-se les dents pot ser un acte rutinari que s’acabarà convertint en un hàbit. Anar a dormir sempre a la mateixa hora és una rutina que, sumada a un conjunt d’altres petites rutines , donen equilibri emocional i seguretat al nostre fill o filla. La rutina en aquest sentit, és doncs positiva. Però quan les accions o fets no ens aporten res, aleshores la rutina l’associem a una cosa avorrida. Des d’un punt de vista educatiu, l’ús d’un determinat recurs de manera sistemàtica i quasi exclusiva, pot ser un exemple d’aquesta rutina si se’m permet l’expressió, negativa. Un procés d’aprenentatge a l’aula d’educació infantil basat en la rutina, no és incentivador ni estimulador de la descoberta, i això no vol dir que no hi hagi d’haver rutines, al contrari, cal rentar-se les mans tornant del que més enllà d’un acolorit i de possibilitats d’aprendre, malgrat que els resultats no es puguin portar a casa embolicats en paper de cel·lofana per Nadal. pati, però també s’ha de tenir present

La rutinització és considerada des d’enfocs sociològics, com un dels fonaments de la vida en societat perquè la regularitat i homogeneïtat de les conductes així com la previsió d’aquestes dels que ens envolten, facilita la interacció i això vol dir que usades amb criteri, les rutines són positives; no cal ser un expert, cal aplicar el sentit comú i de seguida veurem que hi ha rutines i rutines.

Premeu aquí per a accedir a l'article publicat.

Deixeu-nos el vostre comentari!!

Disposar de l'entorn

2010-05-22T13:28:00.008+02:00

Revista Guix d'Infantil · núm. 55 · maig-juny de 2010

A l’aula dels lactants, una caixa amaga dos contenidors transparents... amb trampa! Una proposta per provocar l’actuació autònoma sobre l’entorn dels infants

Contrastos sensorials

Un recipient conté fruits secs... que fan soroll !. L’altre està ple d’aigua... i es fa impossible d’aixecar ! Els dos contenidors són semblants, però es comporten ben diferent. La Bruna adequa el seu comportament a la diferència i regula el control del propi cos per ajustar-se a la realitat amb què dialoga.

Reptes a mida

Cultura de l’esforç

I on és la mestra ?

I el currículum diu....

Premeu aquí per a accedir a l'article publicat.

Deixeu-nos el vostre comentari!!

Mare, i aquí què diu?

2010-05-09T16:56:00.000+02:00

Article del Regió 7 del 9 de maig de 2010

Autora: Montserrat Pedreira

Directora dels Estudis de Grau en Educació Infantil de la FUB

- Mira, una lletra com la meva !

- El meu iogurt és de maduixa, ho posa aquí (DANONE).

- Aquestes lletres diuen el nom del carrer.

- Aquí diu Paula (davant de la Peixateria)

Nens i nenes donant sentit a la informació que els envolta, arriscant intel·ligentment amb la interpretació del seu entorn a partir de les pistes que els proporciona el context i el propi coneixement: els dibuixos que acompanyen les paraules, els símbols que poden identificar, logotips, el suport on està l’escrit, algunes lletres que coneixen, les paraules que se semblen a ...

Vivim en un món ple de lletres, lletres que volen dir coses pels adults i que encara són un misteri pels nostres infants més petits. Un misteri important per ells, que volen fer com els grans, però també pels pares i mares, que us fixeu molt en aquestes observacions sobre el món de les paraules i que us interesseu especialment pel que fan a l’escola sobre llegir i escriure....

És molt important per les famílies, és molt important per l’escola, és molt important pels nens i nenes, i precisament per això, no podem convertir el complex procés de comprensió que és la lectura en una repetició mecànica d’exercicis de reconeixement de lletres aïllades sense context ni significat que acabi creant rebuig a la lletra escrita. Llegir no és recitar l’abecedari ni saber dir el nom de les lletres, ni descodificar, que són habilitats memorístiques avorrides i mancades de sentit. Llegir és interpretar, comprendre, comunicar, processos aquests altament gratificants i plaents. Per això, en una societat en que la lletra escrita ens envolta per tot i en tot, no ens podem permetre que els infants visquin malament la lectura. Cal que els nens i nenes sentin el desig d’aprendre i comprendre, que s’entusiasmin compartint lectures, que se sentin importants en els seus avenços personals i orgullosos de fer passos en un tema tan reconegut socialment.

Ofegar aquest desig per intentar avançar en el temps un procés que cadascú necessita fer al seu ritme, no té cap mena de justificació pedagògica, només dóna resposta a l’obsessió dels adults per la pressa.

Premeu aquí per a accedir a l'article publicat.

Deixeu-nos el vostre comentari!!

Ús saludable de les TIC

2010-05-09T16:16:00.000+02:00

Article del Regió 7 del 9 de maig de 2010

Autora: Carla Graner

Professora col·laboradora dels Estudis de Grau en Educació Infantil de la FUB, GIR Mútua Terrassa.

Els avenços tecnològics en l'àmbit de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) han generat canvis socials i culturals molt significatius. El segment més jove de la població viu totalment immers en aquest nou model de societat, aprofita al màxim els seus beneficis i, al mateix temps, presenta la més gran exposició als seus riscos potencials.

Per educar el bon ús d’aquestes eines cal plantejar, entre d’altres coses, la necessitat de:

.- Acompanyar l’infant en el descobriment del món digital, tal com ho fem en el món real. Per això és important que tinguem els coneixements necessaris i si no els tenim, cal aprendre les estratègies per a poder-ho fer. Si tenim fills i filles, sobretot si ja són adolescents, aprendre d'ells és una oportunitat que no podem deixar passar i, per la nostra banda, podem omplir de continguts, valors i experiència cadascun dels interrogants que ells puguin plantejar.

.- Comunicació i educació per part de pares i mares per tal d’aconseguir un ús segur i confiable d'Internet per part dels nens.

.- Assumir la responsabilitat d'educar i pactar conductes adequades en l'ús d'Internet; de la mateixa manera que ensenyem als nostres infants a anar sols pel carrer d'una manera segura, els haurem d'ensenyar a navegar sols per Internet.

.- No deixar que els infants juguin sols, és important que l'estona de joc sigui en moments compartida, aquesta és una manera de saber a què juguen i de fer-ne un espai de relació molt afavoridor.

.- Pactar els moments de joc, no podem permetre que els nens i les nenes es passin hores i hores davant dels videojocs. Els videojocs no han de fer el paper d'element alienador, ni de substitutiu d'altres activitats, al contrari, han de fer el paper d'una estona lúdica més però no per això l'única.

Així doncs, educar en l’ús saludable de les TIC és una assignatura més que pares i mares han de tenir en compte i han d’assumir.

Premeu aquí per a accedir a l'article publicat.

Deixeu-nos el vostre comentari!!

Bolonya i el nivell

2010-05-04T17:08:00.001+02:00

Columna a l'Aula del Regió 7 del 4 de maig de 2010

Autora: Montserrat Pedreira

Directora dels Estudis de Grau en Educació Infantil. FUB

Una de les preocupacions més sentides davant el canvi metodològic que promouen els nous estudis de grau front les antigues diplomatures o llicenciatures és la inquietud per una possible baixada del nivell.

Al marge que aquest és un temor recurrent ( i infundat!) al llarg de la història de la humanitat, precisament una de les idees base dels nous graus és centrar els estudis en l’esforç i treball de l’alumne, en lloc de centrar-lo en hores i hores d’exposició del professorat com fins ara. Vol dir que haurem de buscar estratègies per a què els nostres futurs professionals s’enfrontin als continguts clau de la professió de mil maneres diferents per arribar a ser competents en l’àrea de coneixement que els ocupa. Treballs individuals i en grup, assistència a xerrades, discussions i debats, simulacions, treball pràctic, lectures, estudi de casos, aplicació de coneixements teòrics, proves individuals.... tot forma part de l’aprenentatge i l’avaluació del nostre alumnat avui.

Si comparem tot aquest ventall d’activitats amb l’examen final a què podien estar sotmesos com a única mesura avaluadora molts dels nostres estudiants universitaris, un examen final pel que s’estudiava i s’oblidava igual d’intensa i ràpidament, per força hem d’aconseguir graduats millor preparats.

Malgrat totes les incerteses, dubtes i aspectes a revisar, que n’hi ha molts, l’aposta és clara: l’experiència europea marca un camí clar de millora en la formació dels i les nostres estudiants.

Premeu aquí per a accedir a l'article publicat.

Deixeu-nos el vostre comentari!!

L'Esther no vol fer fitxes

2010-05-02T15:28:00.000+02:00

Article del Regió 7 del 2 de maig de 2010

Autora: Anna Carballo

Coordinadora de pràctiques. Grau en Educació Infantil. FUB

La mestra de l’Esther ha passat una nota als seus pares que diu “Fa dies que l’Esther es nega a fer les fitxes, parleu seriosament amb ella”. La seva mare de seguida es va preocupar “Què hem de fer?”, “Què li hem de dir?”, “Com podem fer per a què vulgui fer les fitxes?”, en definitiva “Què podem fer per a què l’Esther faci tot el que fan els altres?” perquè sembla prou clar que si una nena es nega a fer les fitxes que fan tots els altres nens i nenes de la classe, el problema deu ser ella, no?

Doncs potser no. Des del meu punt de vista, quan una nena de 3 anys es nega a fer una fitxa o qualsevol altra activitat, i més de forma reiterada, és que aquesta no és suficientment atractiva, motivant o divertida. I des d’aquest mateix punt de vista, la persona preocupada hauria de ser la mestra, i no la mare.

A educació infantil, l´ús i abús de les fitxes com a recurs educatiu fàcil i còmode sovint té poc d’educatiu i força de negatiu. Per una banda, les fitxes proporcionen a la mestra la seguretat del llibre de text, es descarrega de la selecció i seqüenciació de continguts i de la necessitat de programar i inventar noves activitats, ja que tot ve donat pels suposats experts que editen i comercialitzen el material. A més, les fitxes tenen l’aparent avantatge de poder demostrar a les famílies com treballen els seus fills i filles a l’escola quan cada trimestre s’emporten l’àlbum a casa amb tots els seus deures fets.

D’altra banda, però, les fitxes obliguen als nens i nenes a treballar temes sovint sense sentit i descontextualitzats, simplement perquè toca fer això o allò, i no perquè els infants estiguin realment intrigats i fascinats per aquell tema i vulguin descobrir-lo. A més, l’ús indiscriminat de fitxes desatén a la diversitat de l’aula. Donar prioritat al fet que tots els infants de la classe facin el mateix en el mateix moment i de la mateixa manera, deixa completament de banda la realitat de les aules on cada nen i nena és diferent, té ritmes maduratius diferents, estils d’aprenentatge diferents, i habilitats i interessos diferents. I, per últim, les fitxes solen centrar-se en activitats purament grafomotores propiciant així les situacions de taula i cadira i oblidant altres activitats de caràcter més psicomotriu, narratiu o conceptual, que de segur els infants preferiríen.

La paraula “escola” prové del grec clàssic eskolé que significava esbarjo i diversió, i potser estaria bé recuperar el seu origen etimològic per fer-ne una constant en l’educació infantil, ja que ningú ha dit que aprendre no pugui ser divertit.

Premeu aquí per a accedir a l'article publicat.

Deixeu-nos el vostre comentari!!

Els nens no ploren!

2010-04-25T19:18:00.000+02:00

Article del Regió 7 del 25 d'abril de 2010

Autora: Sílvia Mampel

Coordinadora del Estudis de Grau en Educació Infantil de la FUB

Això és el que li deia l’altre dia un avi al seu nét, que tot jugant en un parc infantil va caure i es va fer mal. Diuen els experts que la construcció del gènere, o el que és el mateix, els referents que l’infant agafa per construir la seva identitat com a home o com a dona, es dóna al voltant dels 2-3 anys. Aquesta construcció es fa a partir dels models de les persones que l’infant té al seu voltant, i és dóna el cas que, en aquesta edat, el referent de proximitat acostuma a ser la mare.

Que tota la responsabilitat i criança recaigui sobre la mare, és una atribució social com moltes altres, ja que no hi ha res que faci la mare que no pugui fer el pare, però la llosa històrica manté que les relacions més estretes se segueixin donant amb la mare. Així, la construcció de la identitat, es fa a partir de les relacions que s’estableixen amb ella i és aquí on el procés es dóna diferent en el nen i la nena.

Al nen no li està socialment permès mantenir relacions d’afecte excessives fins i tot amb la mare, no passa així amb la nena que està socialment autoritzada i que per tant manté amb ella relacions d’afecte i expressivitat fins més tard. Això fa que de grans, les dones tinguin més facilitat per establir vincles més estrets amb altres persones, i els homes, en canvi, com que han construït la seva identitat en base a la ruptura de relacions afectives estretes, inconscientment, qualsevol relació íntima sovint és viscuda com un perill per a la seva identitat.

En el cas dels nens a més, determinades expressions afectives estan mal vistes perquè s’identifiquen amb el gènere femení com ara el fet de plorar. Així, es troben que també han de construir la seva masculinitat com a “no femenins” evitant gestos i actituds considerades femenines. Han d’aprendre a no ser afeminats com les nenes, a ser distants, poc afectius i si cal agressius, per neutralitzar. Se’ls reprimeix la seva capacitat de comprendre els seus sentiments i els dels altres i això explicaria perquè molts homes tenen dificultats per expressar els seus sentiments i emocions més íntimes.

I això, com ho podem canviar? Doncs fent que els pares intervinguin més en la criança dels infants. Fent que la funció de referent més específica i intensa no sigui exercida només per les mares i afavorint vincles afectius estrets sense tenir en compte la condició de ser home o dona. D’aquesta manera ajudarem l’infant a construir la seva identitat com a persona de manera completa, sense mancances, en base a l’autonomia dels membres de la família i no per la imposició de rols masculins o femenins estereotipats. Actualment, alguns pares joves estan potenciant nous patrons de relació interpersonal on es valoren més les dimensions afectives i de tendresa i es rebutgen dimensions de dominació, protecció o agressió. Es pot dir que el camí ja s’ha iniciat!

Premeu aquí per a accedir a l'article publicat.

Deixeu-nos el vostre comentari!!

Construir el futur

2010-04-22T14:00:00.004+02:00

Revista Guix d'Infantil · núm. 54 · març-abril 2010

Peça a peca, amb cura, també l’escola va posant pilars per fer créixer cada un dels nostres infants

Entre 3 millor que soles. Les 3 nenes s’ajuden per aconseguir un objectiu compartit. Parlen, miren, riuen, es donen idees, actuen, avancen i s’aturen, discuteixen, fan bromes,… Decididament, molt millor en companyia!

Som diferents. Aquesta diferència és la clau que ens permet aprendre dels altres i que enriqueix la vida d’un grup. La Maria, l’Amche i la Jia Qi no van néixer el mateix any, ni tenen famílies idèntiques ni es vesteixen igual... Són diferents ! Com cada un dels nens i nenes de qualsevol grup ho és respecte els seus companys. La diferència és la clau per aprendre dels altres.

Dominar l’equilibri. Els cilindres de la torre, tots posats en vertical, fan evident que les nostres constructores novelles tenen clar que les cares corbades no serveixen per edificar-hi al damunt. Escollir una peça més gran o més petita, posar-la en pla o en vertical, de costat o de dret, deixar espais buits o no.... són molts factors a controlar que afecten a l’estabilitat i que s’aprenen a dominar amb l’experiència del joc.

Autocontrol. Cal un bon control muscular per posar la peça amb precisió allà on volen i sense que caigui tot. I un bon control emocional per evitar la temptació de fer-ho caure tot abans d’hora !

No tots fem el mateix al mateix temps ni de la mateixa manera. Mentrestant, la resta de companys fan altres feines. Quan acabem, buscarem una estona per explicar-nos allò més important. Així, donem protagonisme i sentit a les feines de cadascú, retornem el seu valor real a la comunicació, i creem oportunitats per a fer créixer les propostes dels grups petits.

L’Escola Itaca de Manresa és un centre de nova creació amb un projecte pedagògic centrat en l’alumne/a, al que considera com a motor del seu aprenentatge i on les famílies tenen molta participació. Les aules les formen nens i nenes barrejats d’edats diferents.

A la fotografia, els infants de 3 a 6 anys es troben immersos en tasques escollides entre propostes diverses que han estat pensades i preparades intencionadament per les mestres. En aquestes estones, cadascú decideix lliurement què vol fer i amb qui.

I el currículum diu...

L’aprenentatge depèn en gran mesura de la quantitat i de la qualitat d’ocasions que hagin tingut per dur-lo a la pràctica. Les situacions de vida diària en proporcionen moltes, però cal que l’escola asseguri per a tots els infants experiències prou riques (…)

Descoberta d’un mateix i dels altres

Domini progressiu de les habilitats motrius bàsiques: coordinació, to muscular, equilibri...

Descoberta de l’entorn

Experimentació d’accions que provoquen canvis en objectes i materials, fent anticipacions i comparant els resultats.

Comunicació i llenguatges

Participació i escolta activa en situacions habituals de comunicació, com ara contextos de joc, activitats de la vida quotidiana (…)

Premeu aquí per a accedir a l'article publicat.

Deixeu-nos el vostre comentari!!

Presentació de la nova secció: "flaix"

2010-04-22T13:03:00.004+02:00

Revista Guix d'Infantil · núm. 54 · març-abril 2010

En un flaix, en un instant, amb una mirada... una proposta d’exposició de bones pràctiques a partir de la col·laboració natural entre les aules d’educació infantil i la universitat.

Als estudis de Grau en Educació Infantil que tot just hem iniciat aquest curs a la Fundació Universitària del Bages ( Manresa ) tenim el convenciment que des de la formació inicial del professorat podem contribuir de maneres diverses a la dinamització de l’educació.

Així que hem pensat a recollir situacions educatives de qualitat i presentar-vos-les en un embolcall llaminer:

.- Una fotografia atractiva, potent, suggerent, que ens porti a la reflexió sobre les pròpies maneres de fer i a l’engrescament per provar les maneres de fer d’altres.

.- Uns pensaments a l’entorn, instantànies des de diferents angles que ajudin a interpretar i donar valor a allò que està passant a la imatge.

.- Els trets d’identitat bàsics de l’escola i el context general de la situació, dades que ens donin pistes per entendre d’on sorgeix la proposta i per quines raons.

.- I alguna referència al currículum, per deixar constància de com aquestes experiències que fugen del mecanicisme i la repetició d’esquemes obsolets estan en consonància amb el marc legal vigent.

Tot plegat per acostar-nos sense presses i de manera agradable a iniciatives diverses del nostre entorn escolar.

Estem envoltats d’experiències innovadores emmarcades en el context actual del que significa aprendre i del que vol dir educar ciutadans - que no súbdits - per aquest S.XXI. Només ens cal compartir-les, esperem que les disfruteu !

Premeu aquí per a accedir a l'article publicat.

Deixeu-nos el vostre comentari!!

L'esclat de la pròpia personalitat

2010-04-18T16:22:00.000+02:00

Article del Regió 7 del 18 d'abril de 2010

Autora: Núria Ruiz

Estudiant i futura mestra d’Educació Infantil FUB

Tothom sap, efectivament, que educar no és senzill, només cal tenir a les mans una criatura acabada de néixer per saber la quantitat de problemes amb què ens podem trobar. Els pares i mares es carreguen de bones intencions a l’hora de tirar endavant el projecte fill/a, que en la seva primera configuració com a persona, passarà per una etapa d’atencions intensives: el nadó menja, fa pipí, fa caca i plora a tota hora. Però tot queda diluït quan senten a dir que el nen o la nena és molt semblant o igual a ells. I només cal una petita rialla perquè s’acabin d’enamorar de l’infant. Estan completament identificats amb el nouvingut al món.

Només han passat quatre dies i aquells que tenen la responsabilitat de continuar educant es troben al davant d’un vailet que necessita un mòbil de contracte, un super ordinador portàtil i el home-cinema a la seva habitació. I per relacionar-se amb els altres vol un parell de piercings, tatuatges, fer ostentació de la roba interior i un seguit de coses amb les que els progenitors no estan identificats.

En aquest moment apareixen els dubtes sobre l’educació feta pels pares i mares. On ens hem equivocat ? Hauríem d’haver estat més ( o menys ! ) estrictes ? Li hem fet la vida massa fàcil ? O bé al contrari, hem estat massa exigents? Hem pogut estar poc per ells/es ? Li hem estat massa a sobre?

El cas és que vivim en un món del que no ens podem evadir. Malgrat el pas dels anys sorprèn per la seva rapidesa, evidentment en tot aquest temps, passen moltes i moltes coses que les famílies no poden (i potser és millor així!) controlar.

És l’aportació de la vida i la societat a l’esclat de la pròpia personalitat.

Premeu aquí per a accedir a l'article publicat.

Deixeu-nos el vostre comentari!!

Sí a les taques!

2010-04-11T15:18:00.000+02:00

Article del Regió 7 del 11 d'abril de 2010

Autora: Anna Carballo

Coordinadora de pràctiques. Grau en Educació Infantil. FUB

A les meves nebodes els encanta anar a jugar els diumenges a casa els avis, és quan es poden trobar totes tres i jugar juntes hores i hores, i més ara, que ve el bon temps, i poden sortir a jugar a la terrassa. A la terrassa hi tenen de tot: una caseta de fusta, una cuineta, un tricicle per cadascuna, patinets, pilotes, nines i peluixos, i la nova adquisició, un sorral!

Molts patis d’escola i molts parcs públics tenen un sorral per a què els infants hi juguin, i la raó és ben senzilla: als nens i a les nenes els entusiasma poder jugar amb la sorra. Fer pastetes, fer pastissos, fer castells, remenar, enterrar, amassar i destrossar, tot el que impliqui experimentar, explorar, descobrir i sorprendre’s, ja sigui jugant amb la terra, l’herba o l’aigua. I tot això és impossible fer-ho sense embrutar-se.

Sovint els adults ens obsessionem amb què els infants vagin nets i polits i ens passem el dia resant “No toquis això que està brut”, “Vés a netejar-te”, “Vigila no t’embrutis”,… i ens oblidem que el món real és brut, i els infants no poden adaptar-se al món i créixer en ell si no l’exploren i entren en contacte amb tot allò que els envolta per por d’embrutar-se. Si els impedim que s’embrutin, estarem limitant les seves sensacions i percepcions sobre el món, estarem obstaculitzant la seva adaptació a l’entorn, així com els seus camps de joc i, per tant, les seves oportunitats d’aprenentatge i de diversió.

Jugar embrutant-se és molt beneficiós per al seu desenvolupament, amb l’experimentació amb la sorra alliberen tensions i desenvolupen la seva creativitat, amb el contacte amb l’aigua alliberen emocions, i explorant l’entorn poden aprendre de sí mateixos, sobre les seves pròpies capacitats i limitacions.

D’altra banda, no hem d’oblidar que aquestes edats passen, i que la resta de la seva vida hauran d’anar nets, així que potser val la pena deixar que disfrutin ara que poden, no? És més, un dia qualsevol podríem decidir de fer-los un regal i embrutar-nos amb ells i elles! No ens podríem vestir tots un dia amb roba de batalla i rebolcar-nos junts per terra? Embrutant-nos i compartint les taques amb els nostres nens i nenes els farem realment feliços de veure que ens impliquem en els seus jocs, i fins i tot és possible que nosaltres mateixos disfrutem més que ells retrobant-nos amb l’infant que tots i totes portem dins, o no?

Premeu aquí per a accedir a l'article publicat.

Deixeu-nos el vostre comentari!!

El que ens perdem si no sortim!

2010-04-06T17:51:00.003+02:00

Article del Regió 7 del 4 d'abril de 2010

Autora: Montserrat Pedreira

El present dels infants

2010-03-28T17:40:00.000+02:00

Article del Regió 7 del 28 de març de 2010

Autora: Sònia Toledo

Estudiant i futura mestra d’Educació Infantil FUB

Cada cop més hi ha una mena de necessitat en crear fills perfectes i es busquen mètodes i dinàmiques (o no tan dinàmiques) per a potenciar de manera desesperada els coneixements dels infants tan aviat com sigui possible.

Bits d’intel·ligència, audicions sobreestimulants, pel·lícules que parlen sobre personatges de la història humana i de la seva important petjada sobre el món, ... en definitiva, tot un seguit de material que serveix perquè els infants retinguin una certa informació que la resta o bé no coneixerà o bé ho farà més tard. Aquests mètodes, lluny d’estimular la intel·ligència dels infants, el que fan és avorrir i no deixar temps a altres tipus d’aprenentatge més significatiu. Posem per exemple, els bits d’intel·ligència, cartrons amb imatges que es passen repetidament davant de l’infant mentre se’n pronuncia el nom, que es promocionen com a eina de desenvolupament de la intel·ligència dels i les més petites i que en realitat, no treballen el significat ni el concepte de les paraules sinó que el que posen en joc és la memorització per associació d’una imatge en concret a una determinada paraula, és a dir, l’associació d’un estímul visual a una resposta verbal.

Tothom sap que les persones només tenen un present, el qual configura el futur i es converteix en el passat a la velocitat de la llum. És aquesta, doncs, la millor manera que visquin el present els nostres fills i filles? O potser seria millor que gaudissin de les petites coses i descobrissin el món mica en mica? No hem de tenir presa en accelerar processos. Hem de deixar temps per créixer, conèixer el món en el que viuen i, sobretot, per gaudir del present per tenir un millor futur.

Premeu aquí per a accedir a l'article publicat.

Deixeu-nos el vostre comentari!!

Pedagogia i Biodiversitat

2010-03-25T15:27:00.004+01:00

La conferència va omplir dimarts a la tarda la sala d’actes de la Fundació Universitària del Bages. La xerrada, organitzada pels estudis d’Educació Infantil de la FUB, va anar a càrrec del Geògraf, naturalista i doctor en Ciències Ambientals Dr. Martí Boada professor titular i investigador del Departament de Geografia i de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Segons Boada la manca de coneixement del nostre entorn, juntament amb la visió massa artificial i televisiva que tenim de la natura, fa que la percepció d’aquesta no sigui del tot real. També es lamentava de la pèrdua del coneixement empíric popular, ja que es tracta d’una font de saviesa molt important.

Boada va definir la biodiversitat com un patrimoni natural d’una vàlua extraordinària. L’educació en el coneixement i respecte d’aquesta riquesa biològica és necessari que sigui transmesa als nens i nenes des de l’inici. Només coneixem un 10% de la diversitat biològica i estem assistint a l’extinció més important i ràpida de la història de la vida.

Boada va destacar la necessitat que els docents coneguin el seu entorn natural per tal que puguin transmetre una sèrie de valors de respecte cap a la natura. Els ensenyants han d’apropar els infants a la natura, els han de mostrar les emocions que provoca el descobriment de l’entorn immediat. Finalment va subratllar com a fet essencial no espantar als alumnes amb missatges catastrofistes o amenaces i discursos apocalíptics de desaparició de forma irreversible del nostre medi natural. El missatge que han de transmetre els professionals de l’ensenyament als nens i nenes ha de ser sempre optimista i d’esperança.

Si tu dius blanc i jo dic negre...

2010-03-22T15:33:00.003+01:00

Article del Regió 7 del 21 de març de 2010

Autora: Sílvia Mampel

Coordinadora del Estudis de Grau en Educació Infantil de la FUB

La Marina li pregunta a la seva mare si pot mirar la tele una estona, la mare li respon que ara no, que el pare està acabant de preparar el sopar i en cinc minuts seuran a taula. Aleshores la nena, molt espavilada va cap el pare que és a la cuina i li fa la mateixa pregunta, el pare que està enfeinat li diu: Va, però només 10 minuts. Gràcies papa! respon molt contenta la Marina. La nena, ho ha aconseguit.

Els infants proven sort per aconseguir allò que desitgen, allò que els dóna satisfacció, sigui una bossa de llaminadures o una estona més de tele. Saben quina és la millor estratègia en cada moment per aconseguir-ho. Una és la que ha fet servir la Marina, fer una mateixa pregunta per separat a veure si hi ha sort, però n’hi ha d’altres. Qui no ha presenciat l’escena d’un infant plorant i tirant-se al terra enmig d’un centre comercial, per tal d’aconseguir una bossa de patates o un paquet de galetes. A veure qui és el pare o la mare que aguanta el tipus i no claudica davant la mirada d’un nombre important de persones. És molt important que davant d’aquests situacions, es prengui la decisió que es prengui, pare i mare estiguin d’acord. Sempre s’ha d’anar alhora, tenir una sola veu i allò que diu un membre de la parella, no ha de ser rectificat per l’altre i menys davant l’infant.

Tot i que els nens i nenes busquin trobar el punt de contradicció entre nosaltres per aconseguir allò que volen, el que necessiten com a model per a la seva formació com a persona, és justament el pacte entre la parella, l’acord en aquelles coses que fan referència a la seva educació. És essencial que els criteris siguin els mateixos; una decisió o una resposta davant d’una situació determinada no pot ser contradita per l’altre, i menys davant l’infant, encara que un dels membres de la parella pensi que no és la més encertada.

No serà trascendent per al desenvolupament de l’infant que un dia miri 10 minuts més o menys de tele, en canvi sí que ho serà veure amb quina facilitat es desautoritza la parella, perquè en el fons està prenent models de referència per a la seva adulta i per a les seves futures relacions de parella.

Educar no sempre és una acte intencionat i pensat a consciència, eduquem en els fets quotidians del dia a dia i també amb les nostres maneres de fer, sense que en siguem del tot conscients. És important que ho tinguem present.

Premeu aquí per a accedir a l'article publicat.

Deixeu-nos el vostre comentari!!

Jo Soleta!

2010-03-14T17:26:00.000+01:00

Article del Regió 7 del 14 de març de 2010

Autora: Anna Carballo

Coordinadora de pràctiques. Grau en Educació Infantil. FUB

A la meva neboda Carla li encanta fer les coses que fan els grans, li agrada portar els plats de sopa a la taula fent equilibris, recollir la brossa de forma desordenada, donar el biberó a la seva germana petita Jana, o preparar els cafès amb la Nespresso dels avis a la velocitat de la llum... i això és perquè a la Carla, com a la resta d’infants, poder demostrar que sap fer “coses de grans” la fa sentir una nena gran. A més, tots i totes sabem que els infants disfruten enormement fent les coses més quotidianes per ells mateixos, sense ajuda de l’adult, com vestir-se sols, pentinar-se o preparar-se l’esmorzar. Però quantes vegades els adults, empesos i empeses per les presses o per la por de que s’embrutin o de que trenquin alguna cosa, ens anticipem, i els hi fem tot nosaltres?

Vivim amb presses, i pel matí des de que ens llevem anem amb el temps just per rentar-nos, vestir-nos, mig pentinar-nos i ens podem sentir afortunats si sortim al carrer esmorzats! I tota aquesta dinàmica inclou també als infants, que veuen com els adults ens afanyem a rentar-los, vestir-los i pentinar-los per marxar corrents cap al cole. Ens hem parat a pensar què passaria si ens llevéssim mitja horeta abans? Si deixéssim d’anar amb les presses que ens porten a fer-ho tot nosaltres i deixéssim temps als nostres nens i nenes per intentar cordar-se les sabates o la cremallera de l’abric?

Potser si deixem d’impacientar-nos quan els nostres infants van més lents a fer les coses, descobrirem que cinc minuts per cordar-se les sabates no són cinc minuts perduts, sinó cinc minuts ben invertits. I el mateix passa amb les pors a les taques i a les trencadisses, potser ens hauríem de plantejar si el valor d’un plat o un got trencat o d’uns pantalons o una camisa es pot comparar al valor de poder educar uns infants més autònoms, independents i segurs.

Els infants desitgen créixer i fer-se grans i necessiten demostrar-ho a tota hora, i està a la nostra mà, sense perdre de vista la prudència i la responsabilitat, el permetre-los-hi i gaudir amb ells d’aquest viatge de desenvolupament sense retorn!

Premeu aquí per a accedir a l'article publicat.

Deixeu-nos el vostre comentari!!

Resposta a les necessitats

2010-03-09T16:59:00.000+01:00

Columna a l'Aula del Regió 7 del 9 de març de 2010

Autora: Montserrat Pedreira

Directora dels Estudis de Grau en Educació Infantil. FUB

El ritme trepidant d’aparició d’eines informàtiques diverses ens pot fer sentir angoixa per implantar de manera immediata la nostra presència en tota mena d’espais virtuals. Però el ritme de desaparició d’algunes d’aquestes xarxes també és elevat...

Quin criteri adoptem, doncs ? Des de la pedagogia, la premissa és clara: no té sentit precipitar-se a oferir respostes abans que hagi sorgit tan sols la pregunta, perquè seran respostes que cauran en el buit i es perdran.

El semestre passat, els estudis de Grau en Educació Infantil de la FUB vam organitzar la I Jornada de Diàlegs Educatius sobre el món digital i l’educació. La col·laboració dels participants va permetre recollir un bon gruix de material de qualitat que ens va semblar interessant de posar a l’abast de tothom. Aquesta era la nostra necessitat.

Una necessitat per la qual la tecnologia actual té resposta fàcil: crear un bloc ens permet penjar continguts dinàmicament, exposar la informació en un espai de referència no invasiu sempre a l’abast, i a més, tenir un canal de comunicació obert amb les persones amb qui compartim interessos. Doncs bé, la creació d’aquest bloc que tot just acabem d’estrenar i que trobareu a l’adreça http://educaciofub.blogspot.com, de seguida ens ha suggerit més aplicacions.... que no desvetllaré ara i aquí!. De manera natural, tot allò que funcioni, que desperti interès, que pugui ser d’utilitat per a les persones que ens movem en el món educatiu, s’anirà potenciant. El que no, caurà per sí sol en l’oblit. Qüestió de donar resposta a necessitats reals.

Premeu aquí per a accedir a l'article publicat.

Deixeu-nos el vostre comentari!!

Tradició boletaire

2010-03-07T20:14:00.000+01:00

Article del Regió 7 del 7 de març de 2010

Autora: Elisabet Solé

Estudiant i futura mestra d’Educació Infantil FUB

Des de ben petita que els meus pares han intentat, amb èxit crec, inculcar-me la importància del respecte per la naturalesa.

Recordo una de les primeres vegades que amb tota la família vam anar a plegar bolets. En aquesta sortida pels boscos situats a prop del petit poblet de La Coma, situat dins la Vall de Lord, un indret on he passat els estius des de que tinc 3 anys, vaig sentir per primera vegada la frase: “ Elisabet has de respectar la Natura!”, jo només tenia 5 anys. Aquesta frase la va dir el meu pare quan em va veure aixafar uns bolets, eren uns blancs i rodonets que quan els aixafaves treien una mena de pols: els pets de llop. El meu pare em va explicar que aquells que a nosaltres no ens agraden hi ha animals que els mengen i que n’hi havia d’altres de verinosos que era perillós fins i tot tocar. També em va ensenyar a recollir-los amb tot el tronc per tal que d’altres anys en poguéssim tornar a trobar i... sobretot a tapar el forat per evitar donar pistes a d’altres boletaires.

Des d’aquella primera sortida, i ja és tradició familiar, que els pares ens han ensenyat a totes les germanes a diferenciar els bolets comestibles dels que no ho són, els indrets on es troben segons el tipus de bosc i el fet important de matinar per ser els primers!

Crec que quan un és petit i veu un bolet per primera vegada li desperta curiositat, però en absolut es conscient del “sentiment boletaire” que hauria d’ésser paral·lel a un respecte total pel medi en el que ens trobem.

Jo quan tingui canalla seguiré la tradició familiar i portaré els meus fills a plegar bolets tal i com ho han fet amb mi els meus pares.

Premeu aquí per a accedir a l'article publicat.

Deixeu-nos el vostre comentari!!

Els valor dels valors en l'educació

2010-03-03T17:47:00.003+01:00

La conferència “De l’educació de valors al valor d’educar” va omplir ahir a la tarda la sala d’actes de la Fundació Universitària del Bages. La xerrada, organitzada pels estudis d’Educació Infantil de la FUB, va anar a càrrec del Sr. Salvador Cardús, professor titular de Sociologia a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i degà de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia.

Segons Cardús, alguns dels problemes fonamentals de l’educació sempre han estat els mateixos, ja que sovint, s’afronta amb una mirada pessimista i catastròfica que genera cert sentiment de frustració. L’educador ha de tenir confiança en el futur i ha de ser capaç de transmetre-la.

La conseqüència d’aquesta visió de derrota ha portat a posar el discurs de l’educació cap al camí dels valors. Cardús va apuntar que aquest és un accent equivocat, ja que “estem en una societat plural i diversa. Vivim en un món que afortunadament està en crisi de valors perquè no hi ha valors comuns. El món educatiu que ve és de confusió de valors.” En aquest sentit, va comentar que la tolerància o la cultura de l’esforç, per exemple, no són valors per elles mateixes.

Cardús va destacar que s’educa creant lligams. A través de l’adquisició d’hàbits, de les rutines diàries, es desenvolupa la capacitat per superar dificultats. I és a través d’aquesta rutina que s’eduquen els valors. L’educació no es construeix sobre la reflexivitat, sobre les conviccions, sinó sobre les convencions. Són les formes, aquests costums, els que transmeten una determinada manera de ser i d’estar en el món.

La conferència es va emmarcar dins el Cicle de Conferències Educatives que s’imparteixen a la FUB al llarg d’aquest curs.

+ informació

Les migracions en un món globalitzat

2010-03-03T17:40:00.002+01:00

En el marc del Cicle Obert de Conferències Educatives que ha organitzat els estudis de Grau en Educació Infantil per a aquest curs, el 19 de gener, es va celebrar la conferència “Migracions en un context globalitzat”. L’acte, al qual van assistir-hi al voltant de 90 persones, va anar a càrrec de d’Arcadi Oliveres, professor titular del departament d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i president de Justícia i Pau, entitat que té per finalitat la promoció i defensa dels drets humans.

En la seva ponència, Oliveres va tractar sobre el per què el món globalitzat d’avui genera migracions. Tenint en compte que la globalització vol dir una sèrie de relacions mundials, i específicament, relacions nord-sud, segons Oliveres les migracions són fruit de les relacions desiguals entre el nord i el sud.

Paral•lelament, va parlar del gran poder de la informació. Avui dia gaudim d’una excel•lent informació, si bé el més important és que aquesta informació sigui bona, fiable i veraç. En aquesta línia, Oliveres apunta que no es pot enganyar a la opinió pública amb falses informacions.

En el procés de globalització existeixen quatre tipus de relacions desiguals que generen pobresa als països del sud: el comerç internacional, la indústria, el deute extern i la compra-venda d’armes en les guerres. D’aquí, les grans diferències entre rics i pobres. En aquesta línia, els mitjans de comunicació com la televisió juguen un paper important en les migracions. En els països pobres és la causant de que, a través d’ella veuen el món del nord i com a conseqüència es generen grans migracions.

En conclusió, segons Oliveres la nostra cultura està feta per les immigracions, i per tant, no representa res nou per al nostre país, si bé no és un tema fàcil de gestionar.

La integració de les TIC als centres d’educació primària i secundària

2010-03-03T17:31:00.005+01:00

Els alumnes del grau en Educació Infantil i professionals de la Fundació Universitària del Bages (FUB) van assistir a la conferència “La integració d’internet a l’educació escolar espanyola: situació actual, reptes i oportunitats”, que es va celebrar el 9 de desembre de 2009 a la sala d’actes del centre.

Amb aquesta conferència, els estudis de Grau en Educació Infantil de la FUB van donar inici al seu Cicle Obert de Conferències Educatives.

El Sr. Josep Ma. Mominó, Director dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC i Investigador de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3), l’institut d’investigació de la mateixa UOC, va pronunciar la xerrada, en la qual va explicar l’estudi realitzat, fent un repàs a les dades més significatives de l’informe.

Aquest projecte d’investigació, realitzat a nivell de tot Catalunya i Espanya, es va iniciar el gener del 2007 amb l’objectiu de contribuir a definir la situació en que es troba el procés d’integració de les TIC en l’educació escolar espanyola. També per valorar quin tipus d’escenaris sorgeixen amb la presència d’aquestes tecnologies a les aules i quines tendències semblen consolidar-se en un futur proper.

Les principals conclusions de l’estudi fan palès que un de cada quatre centres educatius utilitza les TIC amb freqüència, fet que incideix de forma rellevant en les pràctiques educatives y pot proporcionar experiències d’aprenentatge innovadores. D’altra banda però, la incorporació de les TIC a les aules no ha avançat al ritme inicialment previst. En aquesta línia, l’informe determina que un 28,50% dels professors no han fet mai ús de les TIC a les aules, un 30% només en determinades ocasions, un 15,10% les utilitzen mensualment i un 26,40% ho fan amb una periodicitat setmanal.

Per elaborar l’estudi es van realitzar 17.576 qüestionaris entre totes les comunitats autònomes espanyoles, amb una mostra representativa de diferents centres docents que imparteixen les etapes d’educació primària i secundària obligatòries.

+ informació

Les nenes també volen anar al zoo

2010-02-28T15:36:00.001+01:00

Article del Regió 7 del 28 de febrer de 2010

Autora: Sílvia Mampel
Coordinadora del Estudis de Grau en Educació Infantil de la FUB

Una mare m’explicava un dia que la seva filla de P-3 havia arribat a casa amb un paper d’una sortida. La mare molt contenta el va llegir en veu alta, deia així: Demà, els nens de P-3 aniran al zoo. Acte seguit la nena es va posar a plorar i li va dir a la mare com és que ella no hi podria anar.

Es curiós que en un àmbit com l’escola, on la majoria de docents són dones, on la major implicació de la família ve de part de les mares, on sovint són les nenes les que fan un encàrrec entre classe i classe, encara, i quasi de manera exclusiva, ens hi estiguem referint en els termes: els nens, els mestres i els pares. On són les mestres, les nenes i les mares?

Si hi ha algun àmbit que sigui majoritàriament femení, aquest és l’educatiu. Com és doncs que tot és en masculí ? No és pas un problema de l’escola, està clar. Fixem-nos en ella realitat. Una manera de construir com volem que sigui aquesta realitat. No està escrit enlloc que l’ús d’un sol gènere, hagi de servir per posar tothom sota el mateix paraigua. llenguatge. Més enllà d’un codi per a comunicar-nos, no deixa de ser una construcció social, una manera determinada de definir

Potser direu que no n’hi ha per tant. Ja em perdonareu, però em fa l’efecte que si que n’hi ha per tant, perquè en l’ús que cadascun de nosaltres fem del llenguatge, estem construint la realitat, en un sentit o en un altre, des de la igualtat o des del desequilibri. I tot plegat no tindria més importància, si no fos perquè de grans, en paguem les conseqüències. Les dones anem incorporant una inseguretat que sovint ens fa dubtar i optar la majoria de vegades per estar en un segon pla, no és pas innat ni volgut, us ho asseguro, se’ns hi acostuma de petites. Entrar en el cas dels homes, ens donaria per escriure un altre article.

Sigui com sigui, les nenes d’avui reclamen tenir la seva identitat, no se senten identificades quan diem nens. No els hi podem negar, i menys des de l’escola, perquè si alguna cosa pot fer l’educació, és transformar la realitat i en això, si que cal esmerçar esforços. És la nostra responsabilitat si volem una societat més justa i millor. Pensem-hi.

Premeu aquí per a accedir a l'article publicat.

Deixeu-nos el vostre comentari!!

La ganga de ser mestre

2010-02-21T15:36:00.000+01:00

Article del Regió 7 del 21 de febrer de 2010

Autora: Ana Juárez

Estudiant i futura mestra d’Educació Infantil FUB

Qui no ha sentit les típiques frases: “els mestres si que viuen bé, si no treballen mai!, sempre estan de vacances... Ser mestre és una ganga!”. No pretenc fer canviar d’opinió a ningú, però si m’agradaria dir que no s’equivoquen quan diuen que tenim una ganga, però una que no es planteja ningú. Qui no recorda alguns dels mestres que han passat per la seva vida amb un afecte i admiració especial? Jo sé que no seria qui sóc si no hagués tingut la sort de creuar-me amb determinades persones al llarg de la meva vida, entre d’elles algunes de les meves mestres. Aquesta és la veritable ganga, poder ajudar a trobar el seu camí, gairebé sense adonar-nos, a alguns d’aquells infants que tenim la sort de conèixer. No parlo només de formar-los i de transmetre’ls coneixements sinó d’escoltar-los, d’ajudar-los, d’estimar-los,... en definitiva de guiar-los en el seu procés de desenvolupament com a persones a la vegada que ells ens ajuden a nosaltres.

La meva adolescència no va ser molt diferent a la de la resta de companys, complicada, plena d’alts i baixos, i jo em sentia completament perduda. Quan fins i tot jo havia perdut la confiança, elles van córrer el risc d’apostar fort per mi.

Potser no em recorden, però jo no deixaré de fer-ho mai. Gràcies Montse V. i Montse. R. Un petit gest pot canviar una vida.

Premeu aquí per a accedir a l'article publicat.

Deixeu-nos el vostre comentari!!

Deixar de banda l'estrès

2010-02-14T15:34:00.000+01:00

Article del Regió 7 del 14 de febrer de 2010

Autora: Laura Carballo

Estudiant i futura mestra d’Educació Infantil FUB

“Som dimarts; això vol dir que haig de portar la nena primer a anglès i després apropar-la amb un cop de cotxe a piscina. Oh no! Si som dimecres! Per tant, avui toca...ah si! Intentar no sortir tard de la feina i poder-la anar a recollir a l’escola per portar-li la carpeta de música i la de manualitats, ja que entre classe i classe només té 10 minuts de descans...Quin estrès!”

Qui no ha vist mai aquesta situació? Pares i mares fent curses pels carrers per portar al seu fill a classes de tot, perquè aprengui i tingui una millor formació de cara al futur. I què s’aconsegueix? Arribar a casa esgotats i esgotades, tant els grans com els petits... I la qüestió és: no seria millor una mica més de calma, triar una de les activitats que més li agrada a l’infant i dedicar la resta del temps a estar amb ell, jugar, anar a comprar, llegir, etc. i fins i tot, i encara que sembli una mica estrany, avorrir-nos una estona o mirar els dibuixos plegats al sofà?

Ser pares i mares és buscar temps per estar amb els nostres infants i educar-los, donar-los seguretat, confiança, estabilitat...És trobar temps per a nosaltres i per a la família, sense presses; és prendre una bona tassa de xocolata calenta acompanyada d’uns xurros cruixents un diumenge a la tarda.

Segur que m’han servit les classes extraescolars d’anglès, però el que realment tinc gravades a la meva memòria són les tardes amb la meva germana i els meus pares compartint moments: jugant, dibuixant, rient...

Premeu aquí per a accedir a l'article publicat.

Deixeu-nos el vostre comentari!!

Sara Esponja

2010-02-07T15:33:00.000+01:00

Article del Regió 7 del 7 de febrer de 2010

Autor: Víctor Conde

Estudiant i futur mestre d’Educació Infantil FUB

La Sara és la filla única d’uns amics. Té 5 anyets i a la última visita a casa seva vaig estar una estona amb ella veient la seva sèrie preferida: Bob Esponja. Va fer-me una increïble demostració de coneixements sobre el protagonista i la resta de personatges. Coneixia totes i cada una de les frases i expressions, i s’avançava a la història sense cap errada. Està clar que la Sara ja havia vist abans aquell episodi, però tot i això no vaig poder evitar pensar que era com el protagonista, una esponja amb una capacitat enorme per absorbir informació del seu entorn.

De vegades potser no som conscients d’aquest fet, però es ben cert que els infants capten moltíssima informació del seu voltant. En una societat com la nostra, els infants es troben permanentment bombardejats. Les nostres paraules, els nostres gestos, la nostra manera de ser... Tot això els influeix de forma directa, i fa que la responsabilitat de pares i mares de vegades sembli inassolible. El repte d’educar bé és un repte molt complicat, però no podem deixar-nos angoixar per aquest fet. Cal donar als infants un exemple adient mitjançant les nostres accions. No oblidem que en la educació no només els pares i mares en són els responsables. Avis, tiets, cosines, mestres, futbolistes, polítics, taxistes... Tots i cadascun de nosaltres som la imatge que els petits reflecteixen. No puc evitar un somriure quan sento algú dir que els infants i el jovent d’avui són molt pitjors que els d’abans. No pot ser que siguem nosaltres els que hem empitjorat?

Premeu aquí per a accedir a l'article publicat.

Deixeu-nos el vostre comentari!!

L'estrès de les vacances

2010-01-31T15:33:00.001+01:00

Article del Regió 7 del 31 de gener de 2010

Autora: Susana Ramírez

Estudiant i futura mestra d’Educació Infantil FUB

Per què ens estressem tant quan arriben les vacances i veiem que haurem d’estar molts dies amb els nostres infants? Per què ens sentim culpables a la vegada de pensar això? Bé, jo no en tinc la resposta, és clar, però si puc explicar la meva experiència personal.

Com molts altres, he passat per aquesta situació, però aquest estiu vaig descobrir que veritablement no ha de ser un període angoixant, sinó d’aprenentatge. Arrel del comportament que manifestaven els nostres fills vam plantejar-nos canvis per resoldre aquesta situació insostenible. Vam decidir d’intentar escoltar més els seus interessos, d’adaptar-nos més a les seves necessitats, i de fer-los més partícips de les nostres decisions. A més, vam plantejar-nos de forma molt seriosa, el fet d’intentar explicar-los–hi les diferents emocions que anaven experimentant per tal que ells les identifiquessin i d’aquest manera, fossin capaços de poder-les canalitzar millor.

No va ser fàcil, però el resultat va ser impressionant. Són les millors vacances que hem passat tots quatre junts, ens va passar el temps volant.

Vam aprendre que nosaltres, com adults, som els encarregats d’acompanyar als nostres infants en el seu aprenentatge natural, d’ajudar-los a entendre allò que els preocupa, de fer-los sentir que són importants, que comptem amb ells i que som aquí pel que necessitin, i crec, fermament, que això és tot el que en definitiva els cal, sentir-se segurs i estimats per poder desenvolupar-se com a persones capaces de respectar-se i respectar als demés i el seu entorn, igual que nosaltres els hem respectat i estimat des de petits.

Premeu aquí per a accedir a l'article publicat.

Deixeu-nos el vostre comentari!!

Famílies perfectes?

2010-01-24T15:31:00.000+01:00

Article del Regió 7 del 24 de gener de 2010

Autora: Montserrat Pedreira
Directora dels Estudis de Grau en Educació Infantil de la FUB

Famílies perfectes ?

Ser pare o mare és una feina de gran responsabilitat que tampoc fem tan sovint, i com que actualment ens dóna per decidir-nos quan ja tenim una edat, a vegades ens ve al cap allò de voler fer-ho bé. No, bé no, perfecte. I llegim llibres i escoltem la família i els amics, que d’opinar tots en sabem, i intentem seguir els consells contradictoris al peu de la lletra i això ens pot portar al col·lapse esquizofrènic: ens amoïna pensar si estimulem prou o massa el nostre bebè, ens angoixa que no mengi sol ni de tot tal com fa el de la veïna, que no dormi com recomana l’Estivill, que miri tantes hores la tele... I així passem el dia intentant exercir de pares perfectes, preocupats pel que seria pedagògicament correcte per la nostra filla. I això té un problema, i és que quan més espai ocupa la preocupació, menys espai queda per a l’expressió de l’amor.

Per tant, evitem la preocupació excessiva, disfrutem dels nostres fills i vivim amb felicitat tot aquest procés. No ho dubteu, els pares i mares perfectes pel vostre fill o filla, no cal que busqueu més, sou vosaltres!

No m’explica mai res!

Sovint arriben veus queixoses a l’escola: “la nena no m’explica mai res!”. De principi, caldria acceptar que hi ha qui parla molt i per tant explica toooota la vida de la mestra a casa, amb els perills sobre la intimitat aliena que això suposa, i que hi ha qui parla poc, talment com passa a tot arreu del món mundial en un col·lectiu d’humans. Però sigui quin sigui el cas del vostre fill, aconseguireu comunicar-hi millor quants més canals mantingueu oberts en diversitat d’espais i temps. És a dir, quanta més estona estiguem al seu costat “disponibles”, que no vol dir estar només al seu servei, però sí a l’abast per si tot jugant, tot menjant, tot passejant se li acut de comentar res, sigui sobre l’escola o sobre qualsevol altre tema. Si tot ha de passar en els 5 minuts que hem robat a la feina per estar per la nena, es fa molt difícil que passi!.

I després, cal pensar també què fem els adults quan arribem a casa i ens diuen “com ha anat”. Per sort, totes tenim una parella fantàstica que entén el nostre lacònic ”bé” i no insisteix queixant-se “no m’expliques mai res!“.

Premeu aquí per a accedir a l'article publicat.

Deixeu-nos el vostre comentari!!

Formar els nostres mestres

2010-01-19T20:23:00.000+01:00

Columna a l'Aula del Regió 7 del 19 de gener de 2010

Autora: Montserrat Pedreira

Directora dels Estudis de Grau en Educació Infantil. FUB

M’és impossible començar la meva participació en aquesta columna parlant d’una altra cosa. Malgrat alguns de vosaltres ja ho haureu sentit, en aquest mateix Regió 7, a la ràdio o en directe... no puc deixar de començar felicitant-nos per tenir l’oportunitat de participar des del territori en la formació de les nostres futures mestres d’infantil.

No és una decisió banal, ni una il·lusió de quatre il·lusos. Manresa i el seu entorn són prou potents com per disposar d’uns estudis universitaris propis que ens permetin formar les persones que han d’educar els nostres fills i filles. I és que no ens val qualsevol per fer de mestra. Perquè no és el mateix tenir al costat un professional ben format i compromès al llarg dels 6 anys que més s’aprèn i més ràpidament de tota una vida que passar-los acompanyat d’una persona sense coneixements i sense entrega.

Necessitem mestres amb sabers ben fonamentats però també compromesos amb el món on vivim i amb els nens i nenes que eduquem, mestres amb capacitat per a analitzar una situació educativa i per trobar recursos per redreçar-la, mestres respectuoses amb les persones, siguin adultes o infants, mestres responsables, participatius, emprenedors, sensibles, valents, empàtics... i aquesta és l’obligació que hem agafat als estudis de Grau en Educació Infantil de la Fundació Universitària del Bages des del passat setembre del 2009. Amb il·lusió, responsabilitat i tot el compromís.

Premeu aquí per a accedir a l'article publicat.

Deixeu-nos el vostre comentari!!

Dues orelles i només una boca

2010-01-17T15:30:00.001+01:00

Article del Regió 7 del 17 de gener de 2010

Autora: Montserrat Pedreira

Directora dels Estudis de Grau en Educació Infantil de la FUB

Doncs no, educar no és gens senzill i si algú us vol vendre el contrari, no dubteu que us està aixecant la camisa. A la FUB hem començat aquest curs els estudis de Grau en Educació Infantil, uns estudis avui de 4 anys per formar les nostres futures mestres. Quatre anys de lectures, discussions, treballs, etc, per començar a entreveure el significat de la paraula educació, quatre anys per adonar-se que parlem d’una tasca molt i molt delicada i complexa, quatre anys només per tenir clar que cal continuar permanentment plantejant-se què vol dir i com es pot fer millor això de fer créixer en tots els sentits els nostres nens i nenes.

Decididament, no és gens senzill. Però en canvi, és prou apassionant com per voler compartir amb tots vosaltres algunes qüestions. Aquesta serà una secció setmanal amb pistes per a educar els nostres infants. Pensaments breus, reflexions positives, idees optimistes per a poder comentar en parella o en tertúlia sense necessitat de llegir llibres gruixuts o d’anomenar cap saberut.

Esperem que us sentin bé!

Dues orelles i una boca

No serà casual. Serà que tenim dues orelles perquè hem d’escoltar molt i només una boca per no parlar tant. Però, ho fem això? o tendim a parlar molt i escoltar poc, sobretot pel que fa al tracte amb els més petits? deixem temps als nostres menuts per a què s’expressin? Escoltem no només amb les orelles sinó amb tot el cos, mirant les seves expressions, sentint la pressió dels braços, interpretant què deu estar pensant? és a dir, escoltem de veritat o fem veure que escoltem mentre el cap el tenim en altres temes? i deixem prou temps al costat dels nens per a què ells trobin l’oportunitat de parlar-nos? Parlar és molt important, però no parlar per parlar. Deixar la ràdio posada al costat de la Maria al cabasset no li aporta res, és un discurs buit, sense sentit, sense emoció associada, sense caliu i sense significat. El nostre discurs amb els infants hauria de ser molt més un diàleg que un monòleg. Un diàleg en el que escoltar el que ells volen dir, i seguir el seu fil és molt important. Escoltar i pensar-nos-ho 2 cops abans de parlar!

Premeu aquí per a accedir a l'article publicat.

Deixeu-nos el vostre comentari!!

Presentacions d'experiències dels alumnes de primer d'Educació Infantil de la FUB

2009-12-17T11:07:00.008+01:00

La I Jornada de Diàlegs Educatius de la FUB "Converses digitals" va generar un espai de debat i interacció entre mestres i els futurs mestres.
Per la seva part, els alumnes de primer curs del grau en Educació Infantil van presentar els seus projectes educatius entorn les TAC, les presentacions dels quals podeu veure en el següent enllaç.
http://www.fub.edu/llistatFitxers/llistatFitxers.php?directori=ConversesDigitals2009

Conferència "El tractament de la informació i la competència digital a infantil i primària: algunes aproximacions al repte de l'escola digital"

2009-12-17T10:56:00.006+01:00

El Sr. Miquel Àngel Prats, director del Centre de Tecnologies Ituarte (CETEI) de la Fundació Joan XXIII, i professor i investigador de la Universitat Ramon Llull, va impartir la conferència "El tractament de la informació i la competència digital a infantil i primària: algunes aproximacions al repte de l'escola digital", en el marc de la I Jornada de Diàlegs Educatius de la FUB.

Treball motriu basat en tecnologia de Webcam

2009-12-01T10:20:00.008+01:00

Joaquim Fonoll Salvador (Departament Educació)

Resum:
Utilitzant tecnologies de reconeixement de la imatge de baix cost el professorat pot crear espais interactius on el moviment es converteix en música o serveix per controlar l’ordinador.

Nivell/Etapa educatiu/va:
-Educació Infantil, estimulació primerenca, educació especial

Per saber-ne més:
http://www.jfonoll.cat/

Un pom de contes

2009-12-01T10:19:00.001+01:00

Mestres de Parvulari de l’Escola Riu d’Or (CEIP Riu d’Or – Santpedor)

Resum:
Elaboració de diferents tipologies textuals amb support TIC, per participar a la Festa Literària de l’escola. Al Parvulari, es concreta en l’elaboració d’un llibre per nivell o per grup de classe, confegits a partir de la tipologia textual que es consideri més escaient a l’edat o a allò que s’està treballant a les aules (contes, rodolins, endevinalles, frases fetes, poesia, notícies, descripcions, llegendes, emocions,…).

Nivell/Etapa educatiu/va:
-Parvulari

Per saber-ne més:
http://phobos.xtec.es/ceipriudor/

Guifré El Pilós convida els nens de Navarcles a aprendre història

2009-12-01T10:17:00.003+01:00

Lluís García Coca (CEIP Catalunya – Navarcles)

Resum:
Presentem una unitat de programació sobre l’Edat Mitjana realitzada en un entorn Moodle i orientada als alumnes de Cicle Superior de Primària. Les activitats estan repartides en cinc cursos que treballen els següents temes: Històries i Llegendes, Els Castells, La Societat Medieval: els nobles, els cavallers, els monjos, els artesans i els pagesos, La Salut i La Cultura i l’Art.
El fil conductor del projecte és la figura d’un personatge històric, el Comte Guifré el Pelós, la llegenda del qual serveix de punt de partida i de motivació. Gràcies a les activitats (fòrums, webquests, glossaris, wikis, tasques, qüestionaris…) que els proposa el comte a través de les notícies i els missatges, els alumnes s’endinsen en l’Edat Mitjana.

Nivell/Etapa educatiu/va:
-Cicle Superior de Primària

Per saber-ne més:
http://phobos.xtec.cat/lgarcia9/moodle
http://phobos.xtec.cat/lgarcia9/bloc

Contes i Matemàtiques

2009-12-01T10:16:00.002+01:00

Montserrat Torra Bitlloch (CEIP Renaixença – Els Hostalets de Pierola- i CREAMAT)

Resum:
El conte té moltes qualitats pedagògiques i és un context d’aprenentatge gairebé immillorable. Des del CREAMAT volíem potenciar els contes perquè molts dels elements que els componen tenen molt a veure amb les estructures matemàtiques. D’aquesta voluntat en va sorgir un seminari, l’aval d’una llicència d’estudis i la col.laboració amb TV3 per la producció de 5 contes del programa « Una mà de contes », així com per obrir una via de comunicació amb la web del programa.

Nivell/Etapa educatiu/va:
-Educació Infantil i Primària

Per saber-ne més:

http://www.fub.edu/documents/noticies/2008/ContesIMatematiquesFUB.pdf
http://www.unamadecontes.cat/

Ràdio a l'Escola

2009-12-01T10:14:00.004+01:00

Carles Codina Molina (CEIP Joventut – Callús)

Resum:
L’origen de la iniciativa el trobem en el marc del pla estratègic: “La millora de l’expressió escrita”. La ràdio, en aquell moment, significava el final del procés d’escriure. Es publicaven els treballs dels alumnes en diferents formats, i un d’ells era la ràdio on apareixia el component de l’expressió oral.
Actualment, dins el marc d’escola inclusiva, s’ha optat per seguir una metodologia de treball cooperatiu.
Els alumnes de Cicle Superior dediquen 1 hora a la setmana als mitjans de comunicació (Ràdio i publicació escrita). Cinc mestres es reparteixen en espais diferents i supervisen el treball dels grups que tenen al seu càrrec. Cada grup s’encarrega setmanalment d’un apartat concret de la ràdio. Dins de cada grup els membres tenen uns rols assignats amb unes tasques concretes. Els alumnes treballen junts cooperativament per maximitzar el seu propi aprenentatge i el dels altres.
El resultat final és l’enregistrament del treball a l’estudi de ràdio (setmanal) o bé la publicació d’un butlletí (bimensual).

Nivell/Etapa educatiu/va:
-Educació Infantil i Primària

Per saber-ne més:

http://www.fub.edu/documents/noticies/2008/radio_joventut.pdf

Johnson, Johnson i Holubec (1999). El aprendizaje cooperativo en el aula. Buenos Aires: Paidós.
Stainback i Sainback (2004). Aulas inclusivas. Un nuevo modo de enfocar y vivir el currículo. Madrid: Narcea.
Huguet (2006). Una experiència institucional d’inclusió a l’aula amb la col.laboració dels mestres de suport. Àmbits de psicopedagogia, num.18, pp.29-34.

Tic-tac, tic-tac, tic-tac, sons i sorolls

2009-12-01T10:11:00.003+01:00

Montserrat Padern (CEIP La Trama - Sabadell)

Resum:
En aquesta unitat didàctica hem abordat el treball de descoberta del món sonor a partir de les converses i diferents experimentacions. Un acostament des de la mirada de la ciència que ens ha portat també a un treball amb les noves tecnologies per tal d’aconseguir que aquestes eines ens ajudin i s’incorporin en el nostre conviure quotidià.

Nivell/Etapa educatiu/va:
-Educació Infantil

Per saber-ne més:
www.xtec.cat/cdec

Converses a l'Escola

2009-12-01T10:08:00.004+01:00

Xavi Geis Balagué (CEIP Rellinars - Rellinars)

Resum:
En els inicis de l’escola, ara fa tres anys, la majoria de les famílies que hi van confiar, es van trobar una escola diferent de la que estaven acostumats: una escola petita (rural, amb 52 alumnes de 3 a 12 anys), una escola amb tres aules amb edats barrejades, amb una manera de treballar que no té en els llibres de text el saber, sinó que en els projectes i en el grup es creen les investigacions i les ganes d’aprendre.
Una escola que va aportar, en un primer moment, força inseguretat a les famílies i aquesta ens la van transmetre d’una forma ben clara.
L’estratègia que havíem fet servir les primeres setmanes no ens servia i d’aquí van sorgir les converses, que són i han estat, un dels punts forts en la construcció del projecte d’escola.

Nivell/Etapa educatiu/va:
-Activitat d’Escola

Per saber-ne més:
www.xtec.cat/ceiprellinars

Treballem l'orientació amb eines a l'abast. Projecte Geocating

2009-12-01T10:05:00.003+01:00

Josep Guzman (CEIP Montserrat – Sant Salvador de Guardiola)
Palmira Santamaria (CRP del Bages - Manresa )

Resum:
Es tracta d’un projecte pensat per treballar amb les principals eines d’orientació i les TIC en el cicle superior de primària i ESO.
Totes les escoles participants organitzen un itinerari pel terme municipal de la seva població on hi amaguen un tresor. Aquest itinerari queda penjat al web del projecte perquè les altres escoles el puguin seguir i valorar. En la preparació d’aquest itinerari els alumnes treballen amb la brúixola, els GPS, mapes, càmera de fotos, llibreta de camp i l’ordinador.
Dins el projecte, o de forma independent, hi ha la possibilitat de treballar amb diferents eines de georeferenciació com Fmatles, Googlemaps, Wikiloc,…

Nivell/Etapa educatiu/va:
-Cicle Mitjà, Cicle Superior i ESO

Per saber-ne més:
www.lacenet.org/gps

L'ordinador a l'Escola Bressol

2009-12-01T09:58:00.005+01:00

Dolors Casas Gómez (EBM El Caminet del Besòs - Barcelona)

Resum:
Introducció i ús de diverses eines tecnològiques:
-Com a suport de la tasca del professorat.
-Com a recurs per afavorir aprenentatges i la construcció del coneixement.
-Com a mitjà d’interrelació famílies i escola.

Nivell/Etapa educatiu/va:
-Educació Infantil Primer Cicle

Per saber-ne més:
www.bcn.es/IMEB/escoles/cat/bressol/fitxes/caminet.htm